La tertúlia

Alison Mascaró Collins Meritxell Garganta Pons Yoselin Miranda Céspedes

 

La tertúlia és una reunió de diverses persones que es troben en moments donats i conversen sobre algun tema, amb l’objectiu de debatre, informar-se i compartir opinions. Un dels participants fa de moderador i intenta mantenir l’ordre de la tertúlia, dona entrada i sortida dels comentaris. Perquè es pugui considerar que és una tertúlia, hi ha d’haver més de dues persones amb una voluntat de participar en respecte al procés comunicatiu. És una costum espanyols de mitjans del segle XX.

Com moltes altres formes de diàleg, la tertúlia pot ser de varis tipus ja que permet tenir molts de temes de conversa. Les més usuals són les tertúlies literàries, les teatrals, i d’àmbit general. Molts dels poetes catalans participaren en tertúlies literàries ja que a la fi del segle XIX i a principis del XX, estava molt ben vist que les persones intel·lectuals assistissin a activitats d’aquest tipus. En l’actualitat encara es segueix la fama de reunir-se a cafeteries per parlar de temes diversos entre persones intel·lectuals. Encara que va començar essent un àmbit per a gent intel·lectual i de l’alta societat, amb el temps, va anar escampant-se per tota la societat, fins el punt que tothom podia mantenir una tertúlia.

Una conversa amb els amics en el qual parleu sobre un tema que engloba a tothom i és d’interès popular és també, una tertúlia. Encara que no és del tipus anterior, sinó que és d’un àmbit menys formal que és diu àmbit general.

Un diàleg oral com n’és la tertúlia, ha de tenir un seguit de característiques pròpies. Però varien segons el nivell de formalitat de la trobada i de competència oral dels participants. Per tant, es pot dir que les característiques més generals són:

• Esperar el torn de paraula i no interrompre el company que està parlant. S’ha de respectar el moderador.
• Tot i ser un diàleg espontani, és ordenada i es parla amb coherència.
• És necessari que tots els integrants coneguin el tema per poder discutir-lo amb una certa formalitat i raonaments.
• El domini de la llengua ha de ser adequat i d’un mateix nivell lèxic entre els integrants.
• El lloc ha de ser adequat, com per exemple una cafeteria, una sala en la qual hi hagi una bona acústica per tal que tothom es pugui sentir i entendre.
• S’ha de parlar d’una manera clara, ordenada i amb un to de veu que arribi a tothom.

L’estructura consta d’una primera part en que es presenten les persones que interactuaran en la conversa i es fan les salutacions inicials. Després, mitjançant un torn de paraules que dona pas el moderador, es negocien els temes que es tractaran i per majoria es tria el tema que resulta més interessant per a tothom. Normalment, el cos de la tertúlia conté varis temes, com ja hem dit abans, i ocupen més o menys temps en relació a l’interès de cada participant respecte el tema. A continuació, el moderador dona els torns de paraules i comença la tertúlia.

En acabar, es dona pas al torn de comiats i el moderador dona per acabada la tertúlia.

Una tertúlia té varies finalitats, una d’elles és discutir temes segons els tertulians que hi participin. Encara que de vegades, els temes poden anar variant segons la durada de la tertúlia, el tema inicial és la base. Una altre finalitat és entreteniment i ganes de posar en comú les idees d’un amb els altres. Es busca recolzament moral i passar una bona estona en companyia de gent del mateix àmbit social.

Es busca també un intercanvi cultural ja que les idees dels altres es veuen exposades i es poden veure diferents punts de vista que finalment poden influir en la manera de pensar d’un mateix una vegada acabada la tertúlia.

Els temes que engloba la tertúlia són molt diversos ja que partint d’una idea o tema principal, anomenat tema base, se’n poden treure molts més depenent de les idees i comentaris fets de les altres persones. Es divaga en un espai molt ampli com n’és la llegua, i que per tant, d’un tema es pot acabar parlant d’una altre cosa que no té cap relació amb el que s’ha començat.

Les tertúlies, de fet, són conegudes per tractar una idea principal i anar derivant en varis subtemes però que tothom té a l’abast, coneix i domina.

La tertúlia és un diàleg oral, per tant, transcriurem una tertúlia d’un video de youtube que deixarem adjunt al treball.

Link: http://www.youtube.com/watch?v=LGEVzC7CPsw

(exposició del tema i presentació dels participants per part del moderador)

-Anem a parlar d'un tema calent, calent, calent, calent. Ha sortit fa molt poca estona del tribunal suprem, vos estem parlant d'aquesta sentència que obligarà al govern de la generalitat a que el castellà sigui llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya. Ho parlem amb el Tià Enrich, Màrius Carol, Ernest Folch i amb la Sílvia Soler. Molt bona tarda als quatre.-Presentador.

-Molt bona tarda.-Els quatre a la vegada.
-Be a les portes de nadal, eh, per nadal es fan regles, i el tribunal suprem...-Presentador.

-Toca la loteria a Catalunya, la resposta es aquesta.

-Jo crec que ho impugnaran, es a dir, jo crec que això hi haurà un impugnació de banda del tribunal constitucional per que no pot ser que toquin tants doblers a Catalunya.-Màrius Carol.

-Mira fa anys...

-Si, no, per que hi una gent que viu de la impugnació, es a dir, que hi ha una gent, diguem, que s'alimenta d'anar a la contra d’intentar complicar la vida als pobles.

-Si, però pot ser que comencem a impugnar nosaltres, Mairus, però pot que comencem nosaltres a defensar-nos per que aquesta notícia que tinc aquí del tribunal , això és el resum que diu que s'obliga a parlar el català i castellà a l'escola, hi ha modificat el model de...-Ernest Folch.

-Tenim un extracte de sentència que es en el moment en el que diu això “que el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema educativo de la Comunidad Autónoma de Cataluña, y en consecuencia y para ello la Generalitat deberá adoptar cuantas medidas sean necesarias para adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situacón creada”- Presentador.

-Bonu, jo vull dir moltes coses, primera ens van dir quant va sortir la sentència del tribunal constitucional que no passava res, i si que passava, si que passava, aquí venen les primeres conseqüències i això es una agressió en tota regla, i llavors a mi m'agradaria que els mestres i les mestres de Catalunya ens miressin un moment i escoltessin i dir-los que desobeeixin, que desacatin la sentència, que no obeeixin, no, no, no, que no faixin, que no faixin cas...-Ernest Folch

-Però primer tindríem que esperar a veure que diu el Govern de Catalunya.

-...i una altra cosa quan, quan, quan...

-No posem per davant la gent que cada dia s'ha de guanyar el pa.-Màrius Carol

-Cla, anava a dir que els hi faltava això al govern..

-No, ja es prou complicada la vida, i prou crec que estan retallant els salaris i que a sobre els enviis a la trinxera.

-Jo tinc fe que desobeiria

-Jo penso que, es que tenim unes autoritats, unes autoritats polítiques, un parlament que han de donar una resposta, a jo em sembla que això, es a dir, si lo que eren el règim aquell que volia el Carreró Blanco, i després l'Arias Navarro , es a dir per allò de les peculiaritats nacionals, si lo que volen es tornar a llavores, que algú que ens ho expliqui, però avui, avui..-Màrius Carol

-Ja estem tornant, ja estem anant de forma accelerada.

-No, no, sens dubte, sens dubte, però jo el que demano es una resposta per part de les nostres institucions d'autogovern, escolta, vull dir, jo em crec que la democràcia te unes normes, es veritat, i hi ha un tribunal institucional que et pot manejar molt, però jo vull que les meves autoritats donin les respostes davant del que sembla una agressió a la nostra autonomia.-Màrius Carol

-Jo en teoria crec en la democràcia, però la veritat es que ens ho posen difícil eh, per que ara venint cap aquí, ho he sentit en el taxi quan venia cap aquí, pensava, o sigui a vorer com ha anat tot plegat, es a dir, teníem un estatut, necessitem més autogovern, i en fem un altre estatut...-Sílvia Soler

-Sílvia, Sílvia, ens han perdut el respecte, Sílvia això es tan senzill com això, ens han perdut el respecte.-Màrcia Soler.

-...ens el retallen i sortim perdent de l'estatut que teníem. -Sílvia Soler

-Respecte del primer.

Anàlisi del text:

Al principi del text, el moderador, que en aquest cas és el presentador del programa, presenta a tots els membres que participaran en la conversa i el tema del que es parlarà.

Aquesta característica es veu molt clara en aquest tros del text:

“-Anem a parlar d'un tema calent, calent, calent, calent. Ha sortit fa molt poca estona del tribunal suprem, vos estem parlant d'aquesta sentència que obligarà al govern de la generalitat a que el castellà sigui llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya. Ho parlem amb el Tià Enrich, Màrius Carol, Ernest Folch i amb la Sílvia Soler. Molt bona tarda als quatre.-Presentador.”

El diàleg es espontani, i presenta una coherència correcta. Es pot veure en el diàleg que cada membre segueix, dóna més arguments seguint el tema del que es parla, “contestant” als arguments dels altres.

Tots el integrants coneixen el tema del que es parla perquè s'han informat abans de palar del tema en qüestió, com es veu en aquest fragment:

“-Tenim un extracte de sentència que es en el moment en el que diu això “que el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema educativo de la Comunidad Autónoma de Cataluña, y en consecuencia y para ello la Generalitat deberá adoptar cuantas medidas sean necesarias para adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situación creada”- Presentador.”

Tots els integrants del debat, parlen la mateixa llengua i el nivell lèxic correcte per a la situació. Parlen clarament i en un to correcte per a que tots puguin sentir els arguments que donen cadascú d'ells.

L'espai que empren és un escenari de televisió, com es pot veure al video, es poden sentir tots, es veuen tots les cares quan xerren, estan distribuïts de manera correcta. El mediador es troba enmig dels membres.