La conversa

Sara Santaella, Ester Marquès, Sara Cantalpiedra.

Definició:

La conversa és el text oral que construeixen dues o més persones sempre que es parli d'un tema concret (o de més d'un, perquè en els processos comunicatius orals és molt fàcil que un tema porti a un altre). És també l'instrument que els humans solen fer servir més per comunicar-se i conèixer-se mútuament.

La conversa tracta temes totalment intrascendents o molt importants, pot ser molt curta o molt llarga.

Tipus:

Segons la forma en què es presenta la conversa, podem trobar-ne dos tipus:

• Conversa oral: en aquest tipus de conversa predomina el codi no verbal.
• Conversa escrita: aquesta conversa és més elaborada i planificada. L’emissor ha de ser molt més explícit a l’hora de transmetre el missatge perquè la comprensió entre els dos interlocutors sigui el millor possible. Selecciona un lèxic més especialitzat.
• Conversa col·loquial: solem utilitzar un vocabulari senzill, amb una tendència a utilitzar expressions no formals, barbarismes, repetcions de paraules, frases sense acabar, etc. Juga un paper molt destacat la comunicació no verbal.
• Conversa formal: el vocabulari és més precís i la construcció de les frases més acurada.

Estructura:

Les converses poden ser heterogènies i contenir fragments propis d'altres tipus de discurs (petits monòlegs, breus narracions o descripcions...).

• Inici: indicació del desitg d'iniciar un diàleg mitjançant l'invocació de l'interlocutor.
  Aquí hi trobem els intercanvis d'obertura com per exemple les salutacions.
• Proposta del tema: s'introdueix el tema i al mateix temps s'orienta la conversa.
• Desenvolupament del tema: intercanvi d'opinions i d'idees sobre el tema inicial, mentre es van presentant nous temes durant els qual es pot incluir una seqüència narrativa, descriptiva, argumentativa, etc. En el desenvolupament apareixen els intercanvis d'orientació temàtica com per exemple "Ara parlem de..." , i els intercanvis de desenvolupament com ara "Ha quedat prou clar?" .
• Tancament (comiat, conclusió): acabament del tema per tancar el diàleg. És la part final, en la qual es dóna per acabada la conversa, amb alguna forma de comiat. Es fa amb els intercanvis d'acabament: "Deixem-ho aquí, doncs. Adéu siau." .

Característiques lingüístiques:

• Tics lingüístics repetitius: bé, vull dir, és a dir.
• Exclamacions i onomatopeies (sobretot còmics).
• Oracions curtes i moltes vegades inacabades.
• Frases fetes i refranys.
• Vulgarismes i barbarismes.
• En el discurs oral, emissor i receptor comparteixen espai i temps.
• En l’escrit s’utilitzen expressions independents del context.

• Les converses més habituals es transmeten a través del canal oral, encara que també n'hi ha que es transmeten per escrit.
• S'empren més les oracions simples que les subordinades i les adverbials.
• No hi sol haver oracions passives.
• S'usa la funció fàtica, apelant a l'interlocutor: “Saps?”.

Tema:

• Conversa oral: els temes són molt generals i poden ser de tot tipus, fet que requereix l’ús de paraules de significat molt ampli.
  En aquest tipus de conversa es tracta des de temes quotidians fins a diàlegs preparats. A més, durant una conversa es poden canviar i sorgir nous temes.
• Conversa escrita:. Els temes estan pensats prèviament, però tot hi així tracta temes molt generals.

Finalitat:

La finalitat de la conversa és poder comunicar-se a través del llenguatge, sigui oral o escrit.

Establir empatia amb el receptor, depenent del tipus de conversapot ser informar, acordar o solucionar

Exemple:

• Mira'l, sembla que l'estiguin abduint els extraterrestres.
• Menys conya, que estava pensant- va dir el noi.
• En què, en els replicants? - va dir l'Arnau seguint la broma.
• No, en la vida i la literatura- va fer ell en to grau.
• OH, quina impressió! Non molesteu al filòsof, que està pensant – va dir la Laura cridant per tot el bar.
• Els analfabets sempre riuen del que no entenen.
• Això d'on ho has tret, d'un llibre de citacions? - va dir l'Arnau.
• De fet crec que m'ho acabo d'inventar- va dir el noi esclanfint a riure-. Però us he de fer una proposta que he pensat, que potser us interessarà.