El debat

Definició:

Un debat és un diàleg sobre un tema concret que s’estableix entre dues o més persones o grups que defensen opinions diferents sobre un tema comú davant un auditori, i intenten convèncer als contraris .

Tipus:

Els debats es poden classificar segons el tema o la forma. Segons el tema poden ser polítics, o quotidians, i aquests es poden dur a terme en diferents àmbits: familiar, acadèmic o laboral. Segons la forma els debats poden ser en forma de col·loquis, taules rodones, a la xarxa (online a partir d’internet), i aquests últims és poden ordenar en fòrums, blocs, wiki, xarxa social o correu electrònic.

Característiques del debat:

Sol ser oral, tot i que ara amb les noves tecnologies també en trobam d’escrits, sobretot en debats a la xarxa.

Té un caràcter bastant formal i sol comptar amb la presència d'un moderador que cedeix el torn de paraula i fixa les normes per a l'intercanvi de papers.

Quan les persones intervenen, les argumentacions han de ser sòlides. Han de presentar fluïdesa en la intervenció i una gran domini de la paraula i formalitat.

Depenent del tema que es tracti el debat pot presentar un registre estàndard, per tal que la majoria de la gent el pugui entendre, o bé un registre més científic i tècnic, on apareixeran nombrosos tecnicismes especialitzats en un camp més concret.

Característiques lingüístiques:

-1a i/o 3a persona gramatical.

-modalitat oracional enunciativa i interrogativa.

-lèxic denotatiu i connotatiu.

-Tecnicismes i substantius abstractes.

Per defensar les pròpies idees s’utilitzen diferents tipus d’arguments:

-argument d’autoritat: els arguments es recolzen en l’opinió de personalitats de prestigi.

-l’exemplificació: exposa casos concrets per demostrar l’idea.

-arguments de causa-efecte.

-arguments afectiu-emotiu.

-a partir de l’experiència personal.

Estructura:

1.- El moderador introdueix el tema.

2.- El moderador formula la primera pregunta i dóna pas a la primera intervenció.

3.- Els participants donen les seves argumentacions seguint sempre un ordre determinat pel moderador i dins un temps determinat.

4.- Un cop acabat el debat ( en finalitzar el temps reglamentari), el secretari traurà conclusions sobre el tema a partir de les diferents postures i arguments formulats durant tot el debat.

Finalitat:

Defensar una idea a partir d’una correcta argumentació. Convèncer al contrincant, i per tant, guanyar-lo. S’ha de tenir present que defensar correctament les idees, és millor que tenir la raó.

Temes:

Els temes poden ser molt diversos, de tot tipus, però tots mantenen un aspecte en comú: han de ser temes polèmics, els quals es pugui tenir diferents punts de vista sobre ell i discutir per quin és millor.

S’ha de dir que els participants saben amb anterioritat el tema del qual es tractarà per tal de preparar-se els seus arguments a favor o en contra.

Fragment:

ELDERS: Senyores i senyors, benvinguts al tercer debat del Projecte Internacional de Filòsofs. Aquesta nit ens acompanyen el senyor Michel Foucault i el senyor Noam. Són filòsofs i les seves visions tenen punts en comú i punts divergents. No obstant això, tots dos treballen amb idees absolutament noves, en profunditat, compromesos per igual amb la filosofia i amb la política. És per això que la meva intenció és no perdre més temps i començar per un tema central i recurrent: la naturalesa humana. [...]
la meva primera pregunta està dirigida a vostè, senyor Chomsky: quins fonaments proporciona la lingüística per atorgar un lloc central al concepte de naturalesa humana?

CHOMSKY: Permeteu-me començar d'una manera lleugerament tècnica. Una persona interessada per l'estudi de les llengües enfronta un problema empíric molt definit. Hi ha un organisme, un parlant madur, podríem dir un parlant adult, que d'alguna forma ha adquirit una impressionant varietat d'habilitats que concretament li permeten dir el que vol dir, comprendre el que les persones li diuen, i fer-ho d'una manera que em sembla adequat qualificar com summament creatiu ... És a dir, gran part del que una persona diu en el seu tracte normal amb altres és nou, gran part del que sentim és nou, no s'assembla a res que coneguem per experiència, sense dubte, no es tracta d'una conducta nova aleatòria, sinó d'una conducta d'alguna manera molt difícil de caracteritzar, pròpia de cada situació. I, en efecte, posseeix moltes de les característiques del que podríem anomenar creativitat.
Ara bé, la persona que ha adquirit aquest intricat conjunt d'habilitats altament organitzades i articulades (el conjunt d'habilitats que anomenem conèixer una llengua) té certa experiència: en el curs de la seva vida va ser exposat a certa quantitat d'informació, va tenir una experiència directa de la llengua. [...]
És a aquest conjunt d'esquemes o principis d'organització innats que guien el nostre comportament social, intel · lectual i individual a què em refereixo quan utilitzo el concepte de naturalesa humana.
ELDERS: Senyor Foucault, quan penso en llibres com Història de la bogeria en l'època clàssica i Les paraules i les coses, tinc la impressió que vostè està treballant a un nivell completament diferent i amb un objectiu i una finalitat totalment oposades; quan penso en la paraula esquema en relació amb la naturalesa humana, suposo que vostè està intentant explicar diferents períodes a partir de diversos esquemes. Què pot dir sobre això?
FOUCAULT: És cert que desconfio una mica de la noció de naturalesa humana, i és pel següent motiu: crec que entre els conceptes o nocions que una ciència pot utilitzar no tots tenen el mateix grau d'elaboració, i que en general no posseeixen la mateixa funció ni el mateix tipus d'ús possible en el discurs científic. [...] No va ser mitjançant l'estudi de la naturalesa humana que els lingüistes van descobrir les lleis de la mutació consonàntica, ni Freud els principis d'interpretació dels somnis, ni els antropòlegs culturals l'estructura dels mites. Crec que en la història del coneixement el concepte de naturalesa humana va complir, abans de res, el rol d'un indicador epistemològic per designar certs tipus de discursos vinculats o contraposats a la teologia, la biologia o la història. Em resultaria difícil veure-hi un concepte científic.

Anàlisi:

Aquest és un petit fragment inicial d’un debat filosòfic on es presenten les diverses opinions dels dos filòsofs participants sobre la naturalesa humana, un tema que dóna molt a xerrar dins aquest món.

Presenta una estructura bàsica del debat on es pot observar una introducció feta pel moderador, el senyor Elders. Aquest planteja el tema sobre el qual es parlarà, presenta els participants i dóna peu al debat amb una pregunta dirigida al senyor Chomsky, el qual dóna resposta a la pregunta a partir de la seva opinió i donant arguments.

Seguidament torna a aparèixer el moderador per donar pas a la intervenció del senyor Foucault, mitjançant una pregunta contradictòria als arguments donats anteriorment per l’altre filòsof. Així Foucault, igual que Chomsky, exposa el seu punt de vista sobre el tema.

Podem observar com el text respecta les característiques pròpies del debat:

-És un text de caràcter formal, observable en la utilització d’un registre que es troba al mig de l’estàndard i el culte, perquè s’usa un gran nombre de tecnicismes com ara: epistemològic o mutació consonàntica.

-Mostren un gran coneixement de la matèria, ja que argumenten tots els seus punts de vista ajudant-se de definicions o exemplificacions (Hi ha un organisme, un parlant madur, podríem dir un parlant adult, que d'alguna forma ha adquirit una impressionant varietat d'habilitats), i opinió personal (És cert que desconfio una mica de la noció de naturalesa humana).

-Utilitza la 1a (desconfio), 2a formal (vostè està treballant a un nivell completament diferent) i la 3a persona gramatical (tots dos treballen amb idees absolutament noves).

-Hi ha oracions enunciatives (Una persona interessada per l'estudi de les llengües enfronta un problema empíric molt definit.) i interrogatives (Què pot dir sobre això?).
-El lèxic és connotatiu i denotatiu, alhora, ja que donen la seva opinió utilitzant en alguns casos arguments objectius. Alguns exemples de paraules subjectives són: molt difícil, altament organitzada, summament creatiu, lleugeradament tècnica...I paraules objectives: experiència directa, naturalesa humana, informació, finalitat...