dimecres, 18 d’abril del 2012

La conferència

Rubèn Ametller Carreras, Aitor Pérez Fuster, Enric Barber Ponseti






1. Definició.




La conferència és un text oral que té un alt grau de formalitat i és un discurs en públic sobre un tema, sovint, especialitzat. Depenent del tema i del grau d'especialització, el text pot adreçar-se a: un públic majoritari i divers, o a un nombre de persones reduït que ja té coneixement del tema a tractar.



Com tot text lingüístic, aquest comporta una preparació prèvia. La preparació pot anar des d'un simple esquema per no perdre el fil fins a una redacció total del text. Quan la preparació es du a terme mitjançant un esquema, el conferenciant ha de tenir una bona capacitat oratòria i improvitzadora mentre que si es redacta totalment el text, la conferència es converteix en una lectura més objectiva.



En una preparació s'hi diferencien tres elements bàsics:



  • Definir el tema i no sortirse'n.
  • Calcular bé el temps. Per tant, segons el temps que es tengui per a realitzar la conferència es podran utilitzar més matissos i més detalls o el conferenciant haurà de saber emprar la seva capacitat de síntesi sense oblidar-se del que és essencial, i explicar amb més brevetat.
  • El conferenciant també haurà de tenir en compte el públic i conseqüentment haurà d'emprar un registre més tècnic i formal o un registre més entendor.



2. Diferents tipus de conferències.




Hi ha tres tipus de conferències.



En primer lloc, les conferències simples. En elles, el conferenciant parla sobre un tema determinat i en fa una àmplia exposició, normalment, aquesta conferència té un temps fixe i el conferenciant s'ha de saber adaptar al temps del que disposa. Una vegada acabada la conferència, no hi haurà la possibilitat de formular preguntes.



En segon lloc, les conferències amb torn obert de paraules. En aquestes, els organitzadors ja adverteixen que s'ha de ser més breu per deixar pas a la intervenció del públic que farà preguntes sobre el mateix tema. En aquestes conferències hi ha un moderador, algú que ajudi i posi punt final a les preguntes o eviti que les preguntes es converteixin en un diàleg entre l'espectador i el conferenciant.



En tercer lloc, la conferència-entrevista. En aquest cas, s'exposa el tema d'una forma breu i seguidament es deixa pas al presentador perquè aquest formuli preguntes a les que el conferenciant va responent àmpliament i sense límits de temps.



3. Característiques lingüístiques.




Control de tòpics per bordar el discurs.







Tota conferència s'ha d'adaptar al públic que va dirigida, utilitzar una estructura orientativa pas a pas, ajudarà a dur a terme l’exposició. Si és necessari ens podem ajudar a través de transparències o papers addicionals perquè l’emissor presti atenció en cada tema.







Evitar lectura.



Si llegim el que volem exposar durant la conferencia, correm el risc d'avorrir a l’audiència, encara que domini el tema del que tracta.







Control del to de veu.



Hem de tenir en compte tots aquells matisos que podem incorporar a la nostra conferència, estan relacionats amb l’acústica i la preparació tècnica de la sala. Les persones encarregades d’aquests detalls ens poden donar la informació sobre les característiques de l’espai on es desenvoluparà el discurs. L’objectiu es que tots els assistents sentin el nostre missatge.







Control del punt de contacte visual.



Hem de procurar que el públic se senti important. Per això, podem utilitzar la tècnica de dirigir la mirada a tots els sectors de la sala de conferència.







Control del llenguatge corporal.



Des del començament del nostre discurs, hem de manejar amb moderació la nostre gesticulació facial, el moviments de braços i mans. Si podem desenvolupar tot el discurs de peu, això donarà un perfil dinàmic a la conferencia.







Tracte acurat i respectuós amb el públic.



Durant l’explicació cal que mantinguem un tracte acurat i respectuós amb el públic. Hem d’intentar evitar dirigir-nos al públic mitjançant el tuteig.



4. Estructura.




La conferència també ha de tenir una estructura marcada, amb tres unitats bàsiques.



Per començar, la introducció. Aquí, es presenta el tema explicant els aspectes que es tractaran i l'auditori tindrà la possibilitat de captar les idees principals. S'acostuma a emprar fórmules ja establertes i es comença amb una salutació inicial on s'intenta captar ràpidament l'atenció. Sovint, també s'adopta una postura humil on el conferenciant indica les seves pròpies limitacions a l'hora de parlar del tema.



A continuació, el nus. És la part més important del text, aquí és on cal tractar el tema i exposar totes les idees principals per tal que l'explicació i l'argumentació flueixin de manera clara i amena.



Per acabar, la conclusió. S'hi fa un resum insistint en les idees principals, una síntesi molt breu per tal que l'auditori marxi amb les idees clares. Es sol acabar amb l'agraïment per l'atenció dispensada i en la confiança de no haver avorrit gaire.



5. Finalitat del text.




La conferència cerca comunicar una determinada concepció, visió o interpretació de temes i problemes que concerneixen i importen a la vida d'una col·lectivitat per influir-hi, fent-la prendre consciència o reflexionar sobre els temes, orientant o movent o compartint visions i metes, a prendre decisions, acords i adoptar determinades actituds o comportaments.



6. Temes.




Amb qualsevol tema es pot fer una conferència, ja que a les conferències s'exposa un tema i s'en treuen conclusions; però sempre hi ha els temes dominants en segons quines situacions. Per exemple, normalment es solen fer conferències científiques on es tracta el tema del medi ambient, la contaminació i juntament amb aquest dos temes surt el tema del futur, és a dir, predir el destí de l'espècie humana si seguim amb el grau de contaminació i tala d'arbres actual, com en la conferència de Albert Gore duita a la gran pantalla “Una verdad incómoda”. Un altre exemple serien les conferències polítiques que sempre es veuen per la televisió quan arriben unes eleccions generals; el polític en aquestes conferències vol convèncer a la gent que ell és el millor candidat.



7. Exemple de text i anàlisi.








Text.



Escenaris de la Universitat avui. Noves formes d'organització, cap a una cultura organitzacional integrada.”







En primer lloc, el meu agraïment per aquesta invitació que suposa un repte molt gran. Per una banda, realitzar alguna contribució a la tasca tan significativa que vostès estan emprenent. En segon lloc, escapar d'una amenaça que ens van fer el dia d'ahir: si l'aportació no era suficientment significativa ens haurien de deixar aquí, en un edifici molt impressionant que està prop d'aquí. I el tercer repte és complir amb la comanda de tocar temes tan ambiciosos com els que estan senyalats en el títol de la dissertació. El que diré, em don compte ara, és una glosa de les paraules del Rector. Tocaré molts temes que ja van ser anticipats. A més, deliberadament no he duit cap ajuda audiovisual perquè vaig interpretar que podria restringir els temes per tractar donat el propòsit que la meva presentació sigui una aportació més a un diàleg que vostès han de realitzar. Inclús m'hauria sentit molt més còmode participant en un diàleg que fent aquesta dissertació. Però bé, la tasca és dissertar i tocaré els tres temes que estan plantejats en el títol que he presentat.







Crec que aquest escenari nacional té aquest atribut de baixa qualitat institucional. Això em sembla molt més significatiu que el que podem estar vivint en termes de penúries econòmiques o incertitud política. Subratllo això perquè em sembla que posa a la universitat en un lloc molt particular: determina que la universitat tingui una responsabilitat, que em sembla que és irrenunciable i que té a veure amb la reconstrucció dels sentits socials, que té a veure també amb estructurar una certa noció de unitat, de convivència en un àmbit socio-territorial determinat i amb una comunitat de futur. Penso que la nota més important d'aquest context nacional és que la universitat hauria d'estar en el punt de partida d'una tasca de millorament significatiu d'aquesta qualitat institucional que, en definitiva, és la qualitat de la convivència.







(Això només és un petit fragment del nus ja que les conferències són molt llargues)







Tot això suposa, i acabo, pràctiques, pràctiques de diàleg, de reunió, suposa els àmbits, la utilització i el seu exercici. Això també requereix sistemes amb la denominació més tecnològica i més material possible. Això requereix sistemes d'informació, això requereix mecanismes que faciliten la comunicació, això requereix certs tipus d'infraestructures que sostenguin aquests àmbits, que realitzen aquestes funcions i que permetin la construcció d'aquesta acumulació i aprenentatge, tot en funció de la necessitat de preservar el sentit, de construir la identitat institucional.



































Anàlisi.











Aquesta conferència es va dur a terme el 28 i 29 de Setembre de 2002 a Argentina, concretament a la universitat nacional del nord-est (UNNE). La conferència va ser exposada per Dr. Roberto Martínez Nogueira. El text comença amb el típic agraïment a gent i institucions que fan possible aquesta conferència, també explicant l'objectiu d'aquesta xerrada i delimitant els tres temes dels que diu que xerrarà, és a dir, Escenaris de la Universitat avui. Noves formes d'organització i cap a una cultura organitzacional integrada. Per al nus, empra molt la subjectivitat donant explicacions però sempre donant el seu punt de vista, emprant la 1a (crec, em sembla) i 3a persona (té a veure, és) del singular. Utilitzant aquesta subjectivitat, es tracta més d'una conferència de reflexió que no pas una simple exposició de dades científiques i concretes. A la conclusió, comença avisant que ja acaba, d'aquesta manera, l'autor intenta acaparar l'atenció del públic per a que agafin l'idea principal de la xerrada. Per acabar, dir que el text té una estructura clara. Durant tot el text explica idees que el duen a una conclusió final, és a dir, demostra que les seves conclusions són tretes d'una àmplia redacció.

El debat


Definició:
Un debat és un diàleg sobre un tema concret que s’estableix entre dues o més persones o grups que defensen opinions diferents sobre un tema comú davant un auditori, i intenten convèncer als contraris .
Tipus:
Els debats es poden classificar segons el tema o la forma. Segons el tema poden ser polítics, o quotidians, i aquests es poden dur a terme en diferents àmbits: familiar, acadèmic o laboral. Segons la forma els debats poden ser en forma de col·loquis, taules rodones, a la xarxa (online a partir d’internet), i aquests últims és poden ordenar en fòrums, blocs, wiki, xarxa social o correu electrònic.
Característiques del debat:
Sol ser oral, tot i que ara amb les noves tecnologies també en trobam d’escrits, sobretot en debats a la xarxa.
Té un caràcter bastant formal i sol comptar amb la presència d'un moderador que cedeix el torn de paraula i fixa les normes per a l'intercanvi de papers.
Quan les persones intervenen, les argumentacions han de ser sòlides. Han de presentar fluïdesa en la intervenció i una gran domini de la paraula i formalitat.
Depenent del tema que es tracti el debat pot presentar un registre estàndard, per tal que la majoria de la gent el pugui entendre, o bé un registre més científic i tècnic, on apareixeran nombrosos tecnicismes especialitzats en un camp més concret.
Característiques lingüístiques:
-1a i/o 3a persona gramatical.
-modalitat oracional enunciativa i interrogativa.
-lèxic denotatiu i connotatiu.
-Tecnicismes i substantius abstractes.
Per defensar les pròpies idees s’utilitzen diferents tipus d’arguments:
-argument d’autoritat: els arguments es recolzen en l’opinió de personalitats de prestigi.
-l’exemplificació: exposa casos concrets per demostrar l’idea.
-arguments de causa-efecte.
-arguments afectiu-emotiu.
-a partir de l’experiència personal.
Estructura:
1.- El moderador introdueix el tema.
2.- El moderador formula la primera pregunta i dóna pas a la primera intervenció.
3.- Els participants donen les seves argumentacions seguint sempre un ordre determinat pel moderador i dins un temps determinat.
4.- Un cop acabat el debat ( en finalitzar el temps reglamentari), el secretari traurà conclusions sobre el tema a partir de les diferents postures i arguments formulats durant tot el debat.
Finalitat:
Defensar una idea a partir d’una correcta argumentació. Convèncer al contrincant, i per tant, guanyar-lo. S’ha de tenir present que defensar correctament les idees, és millor que tenir la raó.
Temes:
Els temes poden ser molt diversos, de tot tipus, però tots mantenen un aspecte en comú: han de ser temes polèmics, els quals es pugui tenir diferents punts de vista sobre ell i discutir per quin és millor.
S’ha de dir que els participants saben amb anterioritat el tema del qual es tractarà per tal de preparar-se els seus arguments a favor o en contra.
Fragment:
ELDERS: Senyores i senyors, benvinguts al tercer debat del Projecte Internacional de Filòsofs. Aquesta nit ens acompanyen el senyor Michel Foucault i el senyor Noam. Són filòsofs i les seves visions tenen punts en comú i punts divergents. No obstant això, tots dos treballen amb idees absolutament noves, en profunditat, compromesos per igual amb la filosofia i amb la política. És per això que la meva intenció és no perdre més temps i començar per un tema central i recurrent: la naturalesa humana. [...]
la meva primera pregunta està dirigida a vostè, senyor Chomsky: quins fonaments proporciona la lingüística per atorgar un lloc central al concepte de naturalesa humana?


CHOMSKY:
Permeteu-me començar d'una manera lleugerament tècnica. Una persona interessada per l'estudi de les llengües enfronta un problema empíric molt definit. Hi ha un organisme, un parlant madur, podríem dir un parlant adult, que d'alguna forma ha adquirit una impressionant varietat d'habilitats que concretament li permeten dir el que vol dir, comprendre el que les persones li diuen, i fer-ho d'una manera que em sembla adequat qualificar com summament creatiu ... És a dir, gran part del que una persona diu en el seu tracte normal amb altres és nou, gran part del que sentim és nou, no s'assembla a res que coneguem per experiència, sense dubte, no es tracta d'una conducta nova aleatòria, sinó d'una conducta d'alguna manera molt difícil de caracteritzar, pròpia de cada situació. I, en efecte, posseeix moltes de les característiques del que podríem anomenar creativitat.
Ara bé, la persona que ha adquirit aquest intricat conjunt d'habilitats altament organitzades i articulades (el conjunt d'habilitats que anomenem conèixer una llengua) té certa experiència: en el curs de la seva vida va ser exposat a certa quantitat d'informació, va tenir una experiència directa de la llengua. [...]
És a aquest conjunt d'esquemes o principis d'organització innats que guien el nostre comportament social, intel · lectual i individual a què em refereixo quan utilitzo el concepte de naturalesa humana.

ELDERS:
Senyor Foucault, quan penso en llibres com Història de la bogeria en l'època clàssica i Les paraules i les coses, tinc la impressió que vostè està treballant a un nivell completament diferent i amb un objectiu i una finalitat totalment oposades; quan penso en la paraula esquema en relació amb la naturalesa humana, suposo que vostè està intentant explicar diferents períodes a partir de diversos esquemes. Què pot dir sobre això?
FOUCAULT: És cert que desconfio una mica de la noció de naturalesa humana, i és pel següent motiu: crec que entre els conceptes o nocions que una ciència pot utilitzar no tots tenen el mateix grau d'elaboració, i que en general no posseeixen la mateixa funció ni el mateix tipus d'ús possible en el discurs científic. [...] No va ser mitjançant l'estudi de la naturalesa humana que els lingüistes van descobrir les lleis de la mutació consonàntica, ni Freud els principis d'interpretació dels somnis, ni els antropòlegs culturals l'estructura dels mites. Crec que en la història del coneixement el concepte de naturalesa humana va complir, abans de res, el rol d'un indicador epistemològic per designar certs tipus de discursos vinculats o contraposats a la teologia, la biologia o la història. Em resultaria difícil veure-hi un concepte científic.
Anàlisi:
Aquest és un petit fragment inicial d’un debat filosòfic on es presenten les diverses opinions dels dos filòsofs participants sobre la naturalesa humana, un tema que dóna molt a xerrar dins aquest món.
Presenta una estructura bàsica del debat on es pot observar una introducció feta pel moderador, el senyor Elders. Aquest planteja el tema sobre el qual es parlarà, presenta els participants i dóna peu al debat amb una pregunta dirigida al senyor Chomsky, el qual dóna resposta a la pregunta a partir de la seva opinió i donant arguments.
Seguidament torna a aparèixer el moderador per donar pas a la intervenció del senyor Foucault, mitjançant una pregunta contradictòria als arguments donats anteriorment per l’altre filòsof. Així Foucault, igual que Chomsky, exposa el seu punt de vista sobre el tema.
Podem observar com el text respecta les característiques pròpies del debat:
-És un text de caràcter formal, observable en la utilització d’un registre que es troba al mig de l’estàndard i el culte, perquè s’usa un gran nombre de tecnicismes com ara: epistemològic o mutació consonàntica.
-Mostren un gran coneixement de la matèria, ja que argumenten tots els seus punts de vista ajudant-se de definicions o exemplificacions (Hi ha un organisme, un parlant madur, podríem dir un parlant adult, que d'alguna forma ha adquirit una impressionant varietat d'habilitats), i opinió personal (És cert que desconfio una mica de la noció de naturalesa humana).
-Utilitza la 1a (desconfio), 2a formal (vostè està treballant a un nivell completament diferent) i la 3a persona gramatical (tots dos treballen amb idees absolutament noves).
-Hi ha oracions enunciatives (Una persona interessada per l'estudi de les llengües enfronta un problema empíric molt definit.) i interrogatives (Què pot dir sobre això?).
-El lèxic és connotatiu i denotatiu, alhora, ja que donen la seva opinió utilitzant en alguns casos arguments objectius. Alguns exemples de paraules subjectives són: molt difícil, altament organitzada, summament creatiu, lleugeradament tècnica...I paraules objectives: experiència directa, naturalesa humana, informació, finalitat...


La conversa


Sara Santaella, Ester Marquès, Sara Cantalpiedra.

Definició:
La conversa és el text oral que construeixen dues o més persones sempre que es parli d'un tema concret (o de més d'un, perquè en els processos comunicatius orals és molt fàcil que un tema porti a un altre). És també l'instrument que els humans solen fer servir més per comunicar-se i conèixer-se mútuament.
La conversa tracta temes totalment intrascendents o molt importants, pot ser molt curta o molt llarga.


Tipus:
Segons la forma en què es presenta la conversa, podem trobar-ne dos tipus:
  • Conversa oral: en aquest tipus de conversa predomina el codi no verbal.
  • Conversa escrita: aquesta conversa és més elaborada i planificada. L’emissor ha de ser molt més explícit a l’hora de transmetre el missatge perquè la comprensió entre els dos interlocutors sigui el millor possible. Selecciona un lèxic més especialitzat.
  • Conversa col·loquial: solem utilitzar un vocabulari senzill, amb una tendència a utilitzar expressions no formals, barbarismes, repetcions de paraules, frases sense acabar, etc. Juga un paper molt destacat la comunicació no verbal.
  • Conversa formal: el vocabulari és més precís i la construcció de les frases més acurada.


Estructura:
Les converses poden ser heterogènies i contenir fragments propis d'altres tipus de discurs (petits monòlegs, breus narracions o descripcions...).

  • Inici: indicació del desitg d'iniciar un diàleg mitjançant l'invocació de l'interlocutor.
    Aquí hi trobem els intercanvis d'obertura com per exemple les salutacions.
  • Proposta del tema: s'introdueix el tema i al mateix temps s'orienta la conversa.
  • Desenvolupament del tema: intercanvi d'opinions i d'idees sobre el tema inicial, mentre es van presentant nous temes durant els qual es pot incluir una seqüència narrativa, descriptiva, argumentativa, etc. En el desenvolupament apareixen els intercanvis d'orientació temàtica com per exemple "Ara parlem de..." , i els intercanvis de desenvolupament com ara "Ha quedat prou clar?" .
  • Tancament (comiat, conclusió): acabament del tema per tancar el diàleg. És la part final, en la qual es dóna per acabada la conversa, amb alguna forma de comiat. Es fa amb els intercanvis d'acabament: "Deixem-ho aquí, doncs. Adéu siau." .


Característiques lingüístiques:

  • Tics lingüístics repetitius: bé, vull dir, és a dir.
  • Exclamacions i onomatopeies (sobretot còmics).
  • Oracions curtes i moltes vegades inacabades.
  • Frases fetes i refranys.
  • Vulgarismes i barbarismes.
  • En el discurs oral, emissor i receptor comparteixen espai i temps.
  • En l’escrit s’utilitzen expressions independents del context.
  • Les converses més habituals es transmeten a través del canal oral, encara que també n'hi ha que es transmeten per escrit.
  • S'empren més les oracions simples que les subordinades i les adverbials.
  • No hi sol haver oracions passives.
  • S'usa la funció fàtica, apelant a l'interlocutor: “Saps?”.


Tema:
  • Conversa oral: els temes són molt generals i poden ser de tot tipus, fet que requereix l’ús de paraules de significat molt ampli.
    En aquest tipus de conversa es tracta des de temes quotidians fins a diàlegs preparats. A més, durant una conversa es poden canviar i sorgir nous temes.
  • Conversa escrita:. Els temes estan pensats prèviament, però tot hi així tracta temes molt generals.




Finalitat:
La finalitat de la conversa és poder comunicar-se a través del llenguatge, sigui oral o escrit.
Establir empatia amb el receptor, depenent del tipus de conversapot ser informar, acordar o solucionar


Exemple:

  • Mira'l, sembla que l'estiguin abduint els extraterrestres.
  • Menys conya, que estava pensant- va dir el noi.
  • En què, en els replicants? - va dir l'Arnau seguint la broma.
  • No, en la vida i la literatura- va fer ell en to grau.
  • OH, quina impressió! Non molesteu al filòsof, que està pensant – va dir la Laura cridant per tot el bar.
  • Els analfabets sempre riuen del que no entenen.
  • Això d'on ho has tret, d'un llibre de citacions? - va dir l'Arnau.
  • De fet crec que m'ho acabo d'inventar- va dir el noi esclanfint a riure-. Però us he de fer una proposta que he pensat, que potser us interessarà.

Text predictiu


Pedro Mascaró Pons Carlos Febrer Pons



1.Definició:
Un text predictiu és qualsevol text que anunciï allò que passarà en futur immediat o més llunyà. Exemples d'aquest tipus de text serien els horòscops, les conjectures sobre resultats esportius i fluctuacions borsàries de manera escrita; i les prediccions meteorològiques de manera oral.

2.Tipus:
-Científics: Tenen una comprovació objectiva i les fan meteoròlegs, matemàtics, metges...
-No científiques o fantàstiques: S'admeten múltiples interpretacions i son fetes per macs, profetes...

3.Característiques lingüístiques:
-Ús del modes subjuntiu i imperatiu i dels temps condicionals i futurs.
-Abundància d'expressions de condició, per exemple: si, posat que, en cas que.
-Freqüència d'expressions de possibilitat i probabilitat, per exemple: és possible que, possiblement, deure + infinitiu, tal vegada.

4.Estructura:
A causa de la seva varietat els textos predictius no solen presentar una estructura fixa. Normalment se segueix un ordre cronològic en la predicció dels fets. L'estructura general seria introducció, desenvolupament i conclusió, que en molts casos sol ser suprimida. Normalment els textos predictius solen estar acompanyats d'imatges per a informar més detalladament al receptor.


5.Finalitat:
La finalitat d'un text predictiu és fer una predicció o una hipòtesi del que pot ocórrer en un futur. Aquestes prediccions poden estar basades amb estudis o fetes al atzar.


6.Temes
Els temes més freqüents són els meteorològics, els esports, la borsa i els assumptes personals, que serien els propis dels horòscops o el tarot.








7.Anàlisi d'un text predictiu:
http://www.elpuntavui.cat/serveis/horoscop.html
Àries.21 març-20 abril
Un petit desengany amb una persona propera et farà sentir una mica desencantat.

Balança.22 setembre-22 octubre
Intenta fugir de les disputes a la feina perquè pots sortir-ne perjudicat sense tenir-hi res a veure.

Taure.21 abril-20 maig
Tot i que tindràs mil coses per fer, et sentiràs amb molta energia i ganes de treballar dur.

Escorpí.23 octubre-21 novembre
Et sentiràs molt més a prop de l'espai sideral que de totes les coses terrestres que t'envolten.

Bessons.21 maig-21 juny
Si no trobes la solució a un problema, el millor que pots fer és recórrer a la família.

Sagitari.22 novembre-20 desembre
Està molt bé ajudar els altres, però vigila perquè avui algú es pot aprofitar de la teva bona voluntat.

Cranc.23 juny-22 juliol
No t'has de penedir d'allò que creus que has fet bé. Sigues fidel als teus principis i les teves idees.

Capricorn.21 desembre-19 gener
Dia molt afortunat per a tu. Si jugues a la loteria, el número 8 et pot donar molta sort.

Lleó.23 juliol-22 agost
Moltes vegades no escoltes el que la gent et diu. Abans de parlar deixa que els altres s'expressin.
Aquari.20 gener-18 febrer
Amb l'ajuda d'una persona propera trobaràs la solució a un problema que fa temps que arrossegues.

Verge.23 agost-21 setembre
La teva parella t'està preparant una sorpresa. Si sospites què és, no l'hi diguis, ja que trauries la màgia.

Peixos.19 febrer-20 març
Per més esforços que hi posis, no pots frenar allò que és inevitable. Només et queda acceptar-ho.


Aquest fragment del diari El Punt Avui és l'horòscop del dia 31 de març que té per finalitat informar al lector sobre el seu futur més immediat. El tema emprat és els assumptes personals previstes a partir de l'atzar, per tant podem dir que és una predicció no científica. Es pot veure que el text no presenta ni introducció ni conclusió, per tant no segueix una estructura fixa. Pel que fa als recursos lingüístics es pot veure que els temps verbals emprats són els subjuntius (posis, sigues), condicional (trauries) i futur (trobaràs, sentiràs). També s'empra el present d'indicatiu, però aquest és emprat amb expressions pròpies dels textos predictius, exemples d'això serien: si compres, si sospites.

La tertúlia

Alison Mascaró Collins Meritxell Garganta Pons Yoselin Miranda Céspedes


 
La tertúlia és una reunió de diverses persones que es troben en moments donats i conversen sobre algun tema, amb l’objectiu de debatre, informar-se i compartir opinions. Un dels participants fa de moderador i intenta mantenir l’ordre de la tertúlia, dona entrada i sortida dels comentaris. Perquè es pugui considerar que és una tertúlia, hi ha d’haver més de dues persones amb una voluntat de participar en respecte al procés comunicatiu. És una costum espanyols de mitjans del segle XX.

Com moltes altres formes de diàleg, la tertúlia pot ser de varis tipus ja que permet tenir molts de temes de conversa. Les més usuals són les tertúlies literàries, les teatrals, i d’àmbit general. Molts dels poetes catalans participaren en tertúlies literàries ja que a la fi del segle XIX i a principis del XX, estava molt ben vist que les persones intel·lectuals assistissin a activitats d’aquest tipus. En l’actualitat encara es segueix la fama de reunir-se a cafeteries per parlar de temes diversos entre persones intel·lectuals. Encara que va començar essent un àmbit per a gent intel·lectual i de l’alta societat, amb el temps, va anar escampant-se per tota la societat, fins el punt que tothom podia mantenir una tertúlia.
Una conversa amb els amics en el qual parleu sobre un tema que engloba a tothom i és d’interès popular és també, una tertúlia. Encara que no és del tipus anterior, sinó que és d’un àmbit menys formal que és diu àmbit general.

Un diàleg oral com n’és la tertúlia, ha de tenir un seguit de característiques pròpies. Però varien segons el nivell de formalitat de la trobada i de competència oral dels participants. Per tant, es pot dir que les característiques més generals són:
  • Esperar el torn de paraula i no interrompre el company que està parlant. S’ha de respectar el moderador.
  • Tot i ser un diàleg espontani, és ordenada i es parla amb coherència.
  • És necessari que tots els integrants coneguin el tema per poder discutir-lo amb una certa formalitat i raonaments.
  • El domini de la llengua ha de ser adequat i d’un mateix nivell lèxic entre els integrants.
  • El lloc ha de ser adequat, com per exemple una cafeteria, una sala en la qual hi hagi una bona acústica per tal que tothom es pugui sentir i entendre.
  • S’ha de parlar d’una manera clara, ordenada i amb un to de veu que arribi a tothom.

L’estructura consta d’una primera part en que es presenten les persones que interactuaran en la conversa i es fan les salutacions inicials. Després, mitjançant un torn de paraules que dona pas el moderador, es negocien els temes que es tractaran i per majoria es tria el tema que resulta més interessant per a tothom. Normalment, el cos de la tertúlia conté varis temes, com ja hem dit abans, i ocupen més o menys temps en relació a l’interès de cada participant respecte el tema. A continuació, el moderador dona els torns de paraules i comença la tertúlia.
En acabar, es dona pas al torn de comiats i el moderador dona per acabada la tertúlia.

Una tertúlia té varies finalitats, una d’elles és discutir temes segons els tertulians que hi participin. Encara que de vegades, els temes poden anar variant segons la durada de la tertúlia, el tema inicial és la base. Una altre finalitat és entreteniment i ganes de posar en comú les idees d’un amb els altres. Es busca recolzament moral i passar una bona estona en companyia de gent del mateix àmbit social.
Es busca també un intercanvi cultural ja que les idees dels altres es veuen exposades i es poden veure diferents punts de vista que finalment poden influir en la manera de pensar d’un mateix una vegada acabada la tertúlia.

Els temes que engloba la tertúlia són molt diversos ja que partint d’una idea o tema principal, anomenat tema base, se’n poden treure molts més depenent de les idees i comentaris fets de les altres persones. Es divaga en un espai molt ampli com n’és la llegua, i que per tant, d’un tema es pot acabar parlant d’una altre cosa que no té cap relació amb el que s’ha començat.
Les tertúlies, de fet, són conegudes per tractar una idea principal i anar derivant en varis subtemes però que tothom té a l’abast, coneix i domina.

La tertúlia és un diàleg oral, per tant, transcriurem una tertúlia d’un video de youtube que deixarem adjunt al treball.
(exposició del tema i presentació dels participants per part del moderador)
-Anem a parlar d'un tema calent, calent, calent, calent. Ha sortit fa molt poca estona del tribunal suprem, vos estem parlant d'aquesta sentència que obligarà al govern de la generalitat a que el castellà sigui llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya. Ho parlem amb el Tià Enrich, Màrius Carol, Ernest Folch i amb la Sílvia Soler. Molt bona tarda als quatre.-Presentador.
-Molt bona tarda.-Els quatre a la vegada.
-Be a les portes de nadal, eh, per nadal es fan regles, i el tribunal suprem...-Presentador.
-Toca la loteria a Catalunya, la resposta es aquesta.
-Jo crec que ho impugnaran, es a dir, jo crec que això hi haurà un impugnació de banda del tribunal constitucional per que no pot ser que toquin tants doblers a Catalunya.-Màrius Carol.
-Mira fa anys...
-Si, no, per que hi una gent que viu de la impugnació, es a dir, que hi ha una gent, diguem, que s'alimenta d'anar a la contra d’intentar complicar la vida als pobles.
-Si, però pot ser que comencem a impugnar nosaltres, Mairus, però pot que comencem nosaltres a defensar-nos per que aquesta notícia que tinc aquí del tribunal , això és el resum que diu que s'obliga a parlar el català i castellà a l'escola, hi ha modificat el model de...-Ernest Folch.
-Tenim un extracte de sentència que es en el moment en el que diu això “que el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema educativo de la Comunidad Autónoma de Cataluña, y en consecuencia y para ello la Generalitat deberá adoptar cuantas medidas sean necesarias para adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situacón creada”- Presentador.
-Bonu, jo vull dir moltes coses, primera ens van dir quant va sortir la sentència del tribunal constitucional que no passava res, i si que passava, si que passava, aquí venen les primeres conseqüències i això es una agressió en tota regla, i llavors a mi m'agradaria que els mestres i les mestres de Catalunya ens miressin un moment i escoltessin i dir-los que desobeeixin, que desacatin la sentència, que no obeeixin, no, no, no, que no faixin, que no faixin cas...-Ernest Folch
-Però primer tindríem que esperar a veure que diu el Govern de Catalunya.
-...i una altra cosa quan, quan, quan...
-No posem per davant la gent que cada dia s'ha de guanyar el pa.-Màrius Carol
-Cla, anava a dir que els hi faltava això al govern..
-No, ja es prou complicada la vida, i prou crec que estan retallant els salaris i que a sobre els enviis a la trinxera.
-Jo tinc fe que desobeiria
-Jo penso que, es que tenim unes autoritats, unes autoritats polítiques, un parlament que han de donar una resposta, a jo em sembla que això, es a dir, si lo que eren el règim aquell que volia el Carreró Blanco, i després l'Arias Navarro , es a dir per allò de les peculiaritats nacionals, si lo que volen es tornar a llavores, que algú que ens ho expliqui, però avui, avui..-Màrius Carol
-Ja estem tornant, ja estem anant de forma accelerada.
-No, no, sens dubte, sens dubte, però jo el que demano es una resposta per part de les nostres institucions d'autogovern, escolta, vull dir, jo em crec que la democràcia te unes normes, es veritat, i hi ha un tribunal institucional que et pot manejar molt, però jo vull que les meves autoritats donin les respostes davant del que sembla una agressió a la nostra autonomia.-Màrius Carol
-Jo en teoria crec en la democràcia, però la veritat es que ens ho posen difícil eh, per que ara venint cap aquí, ho he sentit en el taxi quan venia cap aquí, pensava, o sigui a vorer com ha anat tot plegat, es a dir, teníem un estatut, necessitem més autogovern, i en fem un altre estatut...-Sílvia Soler
-Sílvia, Sílvia, ens han perdut el respecte, Sílvia això es tan senzill com això, ens han perdut el respecte.-Màrcia Soler.
-...ens el retallen i sortim perdent de l'estatut que teníem. -Sílvia Soler
-Respecte del primer.


Anàlisi del text:
Al principi del text, el moderador, que en aquest cas és el presentador del programa, presenta a tots els membres que participaran en la conversa i el tema del que es parlarà.
Aquesta característica es veu molt clara en aquest tros del text:
-Anem a parlar d'un tema calent, calent, calent, calent. Ha sortit fa molt poca estona del tribunal suprem, vos estem parlant d'aquesta sentència que obligarà al govern de la generalitat a que el castellà sigui llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya. Ho parlem amb el Tià Enrich, Màrius Carol, Ernest Folch i amb la Sílvia Soler. Molt bona tarda als quatre.-Presentador.”

El diàleg es espontani, i presenta una coherència correcta. Es pot veure en el diàleg que cada membre segueix, dóna més arguments seguint el tema del que es parla, “contestant” als arguments dels altres.

Tots el integrants coneixen el tema del que es parla perquè s'han informat abans de palar del tema en qüestió, com es veu en aquest fragment:
-Tenim un extracte de sentència que es en el moment en el que diu això “que el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema educativo de la Comunidad Autónoma de Cataluña, y en consecuencia y para ello la Generalitat deberá adoptar cuantas medidas sean necesarias para adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situación creada”- Presentador.”

Tots els integrants del debat, parlen la mateixa llengua i el nivell lèxic correcte per a la situació. Parlen clarament i en un to correcte per a que tots puguin sentir els arguments que donen cadascú d'ells.
L'espai que empren és un escenari de televisió, com es pot veure al video, es poden sentir tots, es veuen tots les cares quan xerren, estan distribuïts de manera correcta. El mediador es troba enmig dels membres.

Text expositiu


Susana Orfila Ametller i Laura Bosch Mascaró
 

1.- DEFINICIÓ
El text expositiu és aquell tipus de text que serveix per informar al lector d'un tema de forma clara, ordenada i objectivament. Ha de ser comprensible per a qualsevol tipus de lector. Com que té la intenció de transmetre coneixements amb finalitats didàctiques, és fàcil trobar-lo en els llibres de text.


2.- TIPUS
El text expositiu es pot classificar en dos tipus:

Textos divulgatius. Van destinats a persones que no estan especialitzades en la matèria que es tracta. Per això solen ser molt clars i ordenats per ser molt comprensibles per al lector.

Textos especialitzats. S'adrecen a un públic minoritari, que ha de posseir amplis coneixements sobre la matèria tractada. Generalment, es tracta de professionals. En aquests tipus de textos, s'ha de tenir un tractament rigorós del tema, per tant, es notarà la presència de molts tecnicismes.


3.- CARACTERÍSTIQUES
Les característiques que presenta el text expositiu són:

  • Ús de la tercera persona gramatical i de la primera persona del plural (plural de modèstia).
  • Ús de la modalitat oracional enunciativa.
  • Utilització d'oracions impersonals i passives reflexives.
  • Presència d'estructures sintàctiques que matisen i precisen conceptes (subordinades adjectives especificatives i explicatives) o que indiquen algun tipus de connexió lògica (subordinades adverbials causals, consecutives, concessives, condicionals...).
  • Lèxic denotatiu (objectivitat).
  • Substantius abstractes i formes verbals com per exemple el present intemporal i els verbs que signifiquen estat.
  • Ús de tecnicismes i nominalitzacions.
  • Ús de connectors.
4.- ESTRUCTURA
L'estructura és molt bàsica, ja que ha de presentar els continguts d'una manera ordenada i clara: introducció, desenvolupament i conclusió.

Introducció. En ella es presenta el tema.

Desenvolupament. S'hi expliquen i desenvolupen successivament els fets i s'hi constaten les dades disponibles. Es presenten objeccions i es justifiquen les idees defensades amb explicacions vàlides i arguments.

Conclusió. El text acaba amb una conclusió en la qual es realitza un resum de les idees exposades i de les aportacions. Es recullen els punts més interessants amb la finalitat de confirmar el conjunt de les idees exposades.


5.- FINALITAT DEL TEXT
La finalitat del text expositiu és exposar uns fets o una teoria, explicar coses d'una manera clara i informar els lectors.

6.- TEMES QUE SE SOLEN TRACTAR
Els textos expositius poden parlar de qualsevol tema. No obstant això, els més habituals són tots aquells que es presten a donar una explicació de la realitat, manifestar els coneixements adquirits i contrastar idees. Els més utilitzats es relacionen amb els temes del saber i la cultura.









7.- FRAGMENT D'EXEMPLE I ANÀLISI

El Feudalisme

Coneixem com a Feudalisme el sistema d'organització econòmica, política i social de l'Europa occidental que es desenvolupa entre els segles IX-XIII. És la primera manifestació original de les civilitzacions europees, tot i basar-se en les relacions de dependència personal germàniques i romàniques.

La riquesa bàsica era la terra i el seu sistema de producció estava basat en una agricultura i ramaderia d'autoconsum. Per això, els propietaris de la terra monopolitzaven el poder i els pagesos treballadors eren dominats per aquesta minoria de senyors privilegiats que vivien en els seus castells formant petits estats independents.

Les relacions entre els grups socials s'establien per llaços de vassallatge entorn la possessió territorial d'un senyor. Es tractava d'una relació personal de poder que sorgia quan una persona que necessitava ajuda per defensar la seva propietat o la seva persona era defensada per una altra persona molt poderosa amb qui adquiria una sèrie d'obligacions i li jurava fidelitat i obediència.

La societat feudal estava dividida en dos grans grups: el dels privilegiats, format per la noblesa i el clergat, eren els senyors de grans terres; els seus oficis eren les armes o la oració. Tenien els privilegis de no pagar imposts i de no treballar. Els no privilegiats, format per la gran majoria de pagesos, eren aquells qui treballaven la terra per mantenir els guerrers i els clergues.


 Es tracta d'un text expositiu per les següents raons:
En la seva estructura s'hi troba una introducció (primer paràgraf) i un desenvolupament (els altres tres). Com podem observar, no hi ha conclusió.
L'emissor seria un historiador que informa sobre la societat feudal i el receptor seria un públic ampli, no coneixedor del tema. Per açò, les idees estan presentades de manera clara i ordenada com correspon en els textos divulgatius.
Utilitza la tercera persona singular (és, el seu origen) i la primera persona del plural (coneixem). A més, utilitza oracions enunciatives (la societat feudal estava dividida en dos grans grups).
Podem observar una oració passiva reflexiva (els grups socials s'establien...), subordinades adjectives (que sorgia, que vivien en), concessiva (tot i basar-se...) i una causativa (per això).
També fa un ús de substantius abstractes (sistema, poder, manifestació, fidelitat, obediència), lèxic denotatiu (organització econòmica, política) i trobem també alguns connectors (per això, tot i que).