Rubèn Ametller Carreras, Aitor Pérez Fuster, Enric Barber Ponseti
1. Definició.
La conferència és un text oral que té un alt grau de formalitat i és un discurs en públic sobre un tema, sovint, especialitzat. Depenent del tema i del grau d'especialització, el text pot adreçar-se a: un públic majoritari i divers, o a un nombre de persones reduït que ja té coneixement del tema a tractar.
Com tot text lingüístic, aquest comporta una preparació prèvia. La preparació pot anar des d'un simple esquema per no perdre el fil fins a una redacció total del text. Quan la preparació es du a terme mitjançant un esquema, el conferenciant ha de tenir una bona capacitat oratòria i improvitzadora mentre que si es redacta totalment el text, la conferència es converteix en una lectura més objectiva.
En una preparació s'hi diferencien tres elements bàsics:
- Definir el tema i no sortirse'n.
- Calcular bé el temps. Per tant, segons el temps que es tengui per a realitzar la conferència es podran utilitzar més matissos i més detalls o el conferenciant haurà de saber emprar la seva capacitat de síntesi sense oblidar-se del que és essencial, i explicar amb més brevetat.
- El conferenciant també haurà de tenir en compte el públic i conseqüentment haurà d'emprar un registre més tècnic i formal o un registre més entendor.
2. Diferents tipus de conferències.
Hi ha tres tipus de conferències.
En primer lloc, les conferències simples. En elles, el conferenciant parla sobre un tema determinat i en fa una àmplia exposició, normalment, aquesta conferència té un temps fixe i el conferenciant s'ha de saber adaptar al temps del que disposa. Una vegada acabada la conferència, no hi haurà la possibilitat de formular preguntes.
En segon lloc, les conferències amb torn obert de paraules. En aquestes, els organitzadors ja adverteixen que s'ha de ser més breu per deixar pas a la intervenció del públic que farà preguntes sobre el mateix tema. En aquestes conferències hi ha un moderador, algú que ajudi i posi punt final a les preguntes o eviti que les preguntes es converteixin en un diàleg entre l'espectador i el conferenciant.
En tercer lloc, la conferència-entrevista. En aquest cas, s'exposa el tema d'una forma breu i seguidament es deixa pas al presentador perquè aquest formuli preguntes a les que el conferenciant va responent àmpliament i sense límits de temps.
3. Característiques lingüístiques.
Control de tòpics per bordar el discurs.
Tota conferència s'ha d'adaptar al públic que va dirigida, utilitzar una estructura orientativa pas a pas, ajudarà a dur a terme l’exposició. Si és necessari ens podem ajudar a través de transparències o papers addicionals perquè l’emissor presti atenció en cada tema.
Evitar lectura.
Si llegim el que volem exposar durant la conferencia, correm el risc d'avorrir a l’audiència, encara que domini el tema del que tracta.
Control del to de veu.
Hem de tenir en compte tots aquells matisos que podem incorporar a la nostra conferència, estan relacionats amb l’acústica i la preparació tècnica de la sala. Les persones encarregades d’aquests detalls ens poden donar la informació sobre les característiques de l’espai on es desenvoluparà el discurs. L’objectiu es que tots els assistents sentin el nostre missatge.
Control del punt de contacte visual.
Hem de procurar que el públic se senti important. Per això, podem utilitzar la tècnica de dirigir la mirada a tots els sectors de la sala de conferència.
Control del llenguatge corporal.
Des del començament del nostre discurs, hem de manejar amb moderació la nostre gesticulació facial, el moviments de braços i mans. Si podem desenvolupar tot el discurs de peu, això donarà un perfil dinàmic a la conferencia.
Tracte acurat i respectuós amb el públic.
Durant l’explicació cal que mantinguem un tracte acurat i respectuós amb el públic. Hem d’intentar evitar dirigir-nos al públic mitjançant el tuteig.
4. Estructura.
La conferència també ha de tenir una estructura marcada, amb tres unitats bàsiques.
Per començar, la introducció. Aquí, es presenta el tema explicant els aspectes que es tractaran i l'auditori tindrà la possibilitat de captar les idees principals. S'acostuma a emprar fórmules ja establertes i es comença amb una salutació inicial on s'intenta captar ràpidament l'atenció. Sovint, també s'adopta una postura humil on el conferenciant indica les seves pròpies limitacions a l'hora de parlar del tema.
A continuació, el nus. És la part més important del text, aquí és on cal tractar el tema i exposar totes les idees principals per tal que l'explicació i l'argumentació flueixin de manera clara i amena.
Per acabar, la conclusió. S'hi fa un resum insistint en les idees principals, una síntesi molt breu per tal que l'auditori marxi amb les idees clares. Es sol acabar amb l'agraïment per l'atenció dispensada i en la confiança de no haver avorrit gaire.
5. Finalitat del text.
La conferència cerca comunicar una determinada concepció, visió o interpretació de temes i problemes que concerneixen i importen a la vida d'una col·lectivitat per influir-hi, fent-la prendre consciència o reflexionar sobre els temes, orientant o movent o compartint visions i metes, a prendre decisions, acords i adoptar determinades actituds o comportaments.
6. Temes.
Amb qualsevol tema es pot fer una conferència, ja que a les conferències s'exposa un tema i s'en treuen conclusions; però sempre hi ha els temes dominants en segons quines situacions. Per exemple, normalment es solen fer conferències científiques on es tracta el tema del medi ambient, la contaminació i juntament amb aquest dos temes surt el tema del futur, és a dir, predir el destí de l'espècie humana si seguim amb el grau de contaminació i tala d'arbres actual, com en la conferència de Albert Gore duita a la gran pantalla “Una verdad incómoda”. Un altre exemple serien les conferències polítiques que sempre es veuen per la televisió quan arriben unes eleccions generals; el polític en aquestes conferències vol convèncer a la gent que ell és el millor candidat.
7. Exemple de text i anàlisi.
Text.
“Escenaris de la Universitat avui. Noves formes d'organització, cap a una cultura organitzacional integrada.”
En primer lloc, el meu agraïment per aquesta invitació que suposa un repte molt gran. Per una banda, realitzar alguna contribució a la tasca tan significativa que vostès estan emprenent. En segon lloc, escapar d'una amenaça que ens van fer el dia d'ahir: si l'aportació no era suficientment significativa ens haurien de deixar aquí, en un edifici molt impressionant que està prop d'aquí. I el tercer repte és complir amb la comanda de tocar temes tan ambiciosos com els que estan senyalats en el títol de la dissertació. El que diré, em don compte ara, és una glosa de les paraules del Rector. Tocaré molts temes que ja van ser anticipats. A més, deliberadament no he duit cap ajuda audiovisual perquè vaig interpretar que podria restringir els temes per tractar donat el propòsit que la meva presentació sigui una aportació més a un diàleg que vostès han de realitzar. Inclús m'hauria sentit molt més còmode participant en un diàleg que fent aquesta dissertació. Però bé, la tasca és dissertar i tocaré els tres temes que estan plantejats en el títol que he presentat.
Crec que aquest escenari nacional té aquest atribut de baixa qualitat institucional. Això em sembla molt més significatiu que el que podem estar vivint en termes de penúries econòmiques o incertitud política. Subratllo això perquè em sembla que posa a la universitat en un lloc molt particular: determina que la universitat tingui una responsabilitat, que em sembla que és irrenunciable i que té a veure amb la reconstrucció dels sentits socials, que té a veure també amb estructurar una certa noció de unitat, de convivència en un àmbit socio-territorial determinat i amb una comunitat de futur. Penso que la nota més important d'aquest context nacional és que la universitat hauria d'estar en el punt de partida d'una tasca de millorament significatiu d'aquesta qualitat institucional que, en definitiva, és la qualitat de la convivència.
(Això només és un petit fragment del nus ja que les conferències són molt llargues)
Tot això suposa, i acabo, pràctiques, pràctiques de diàleg, de reunió, suposa els àmbits, la utilització i el seu exercici. Això també requereix sistemes amb la denominació més tecnològica i més material possible. Això requereix sistemes d'informació, això requereix mecanismes que faciliten la comunicació, això requereix certs tipus d'infraestructures que sostenguin aquests àmbits, que realitzen aquestes funcions i que permetin la construcció d'aquesta acumulació i aprenentatge, tot en funció de la necessitat de preservar el sentit, de construir la identitat institucional.
Anàlisi.
Aquesta conferència es va dur a terme el 28 i 29 de Setembre de 2002 a Argentina, concretament a la universitat nacional del nord-est (UNNE). La conferència va ser exposada per Dr. Roberto Martínez Nogueira. El text comença amb el típic agraïment a gent i institucions que fan possible aquesta conferència, també explicant l'objectiu d'aquesta xerrada i delimitant els tres temes dels que diu que xerrarà, és a dir, Escenaris de la Universitat avui. Noves formes d'organització i cap a una cultura organitzacional integrada. Per al nus, empra molt la subjectivitat donant explicacions però sempre donant el seu punt de vista, emprant la 1a (crec, em sembla) i 3a persona (té a veure, és) del singular. Utilitzant aquesta subjectivitat, es tracta més d'una conferència de reflexió que no pas una simple exposició de dades científiques i concretes. A la conclusió, comença avisant que ja acaba, d'aquesta manera, l'autor intenta acaparar l'atenció del públic per a que agafin l'idea principal de la xerrada. Per acabar, dir que el text té una estructura clara. Durant tot el text explica idees que el duen a una conclusió final, és a dir, demostra que les seves conclusions són tretes d'una àmplia redacció.
